Si ets de les persones que inicia sessió a les xarxes socials personals en hores laborals o envia missatges personals des del correu de la feina, això potser t’interessa: el teu cap o superior podria estar llegint el que envies.
I et preguntaràs: això és legal? Pot l’empresa controlar-te l’ordinador o el mòbil?
Com tot en aquesta vida, depèn. T’ho expliquem.
Pot l’empresa controlar-te l’ordinador o el mòbil?
Si els dispositius que utilitzes són de l’empresa, aquesta té el dret de vigilar, supervisar i controlar l’ús que en fas. Segons l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors, l’empresari o empresària pot adoptar les mesures de vigilància oportunes per garantir el compliment de les obligacions laborals del seu equip.
Això sí, sempre vetllant que no es vulneri el dret a la intimitat ni el dret al secret de les comunicacions.
L’empresa té l’obligació d’informar el seu equip sobre els sistemes de vigilància, les conductes no permeses o la revisió dels dispositius, però, en cap cas, està obligada a demanar-ne el consentiment.
Què passa quan treballes amb el teu mòbil personal?
En algunes ocasions, s’exigeix que el treballador faci servir el seu mòbil per a qüestions laborals o, fins i tot, es pot donar la situació en què s’hi hagi d’instal·lar una aplicació per a registrar la seva jornada de treball.
Què has de fer en aquests casos?
Cal tenir en compte que el Tribunal Suprem estableix que no es pot obligar un treballador a utilitzar el seu mòbil personal per a treballar. Si és el teu cas, tens dues opcions: pots negar-t’hi o pactar amb l’empresa les condicions i rebre una compensació a canvi.
Et pot interessar: Mi empresa me obliga a utilizar mi móvil personal en el trabajo, ¿me puedo negar?
El cas Barbulescu: quan el control empresarial vulnera drets
Un dels casos amb més ressò mediàtic va ser el que es coneix com a cas Barbulescu. Et resumim molt breument què va succeir:
L’any 2017 va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans el cas Barbulescu contra l’estat de Romania per vulneració del dret a la intimitat personal i a la vida privada.
El senyor Barbulescu va ser acomiadat el 2007 per utilitzar els dispositius de l’empresa per a enviar missatges personals.
En un primer moment, el treballador ho va negar, però l’empresa li va mostrar proves irrefutables: prèviament havia accedit al contingut de les seves comunicacions. Fins i tot, li va entregar 45 pàgines amb la transcripció dels missatges que Barbulescu havia intercanviat amb el seu germà i la seva parella, alguns dels quals molt íntims.
Tot i haver signat un document on s’establia la prohibició d’aquesta conducta (fer servir dispositius professionals per a finalitats personals), Barbulescu va impugnar el seu acomiadament al Tribunal de Bucarest al·legant la violació del seu dret a la privacitat.
Malgrat que el Tribunal de Bucarest va desestimar la demanda i Barbulescu no va rebre cap indemnització, deu anys més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans conclou que l’empresa va vulnerar el dret a la intimitat i al secret de les comunicacions.
A més, considera que el treballador podia tenir una certa “expectativa de privacitat”, ja que en cap moment se’l va informar que es podrien revisar les seves accions i es va accedir al contingut literal de les seves comunicacions personals.
Com evitar un nou cas Barbulescu?
Ha d’existir una ponderació entre el dret a la intimitat personal i el dret de control empresarial. Per aquest motiu, com a empresa, cal establir certes mesures perquè, en cas que sigui necessari, es pugui controlar l’ordinador, el mòbil o altres dispositius laborals de manera justificada:
- Informar i formar al treballador sobre les polítiques de funcionament de l’empresa i de l’ús de dispositius professionals, així com la possibilitat d’exercir control laboral sobre aquests dispositius.
- Comptar amb el compromís del treballador de la no utilització d’aquests dispositius per a finalitats personals, mitjançant la signatura del corresponent contracte de confidencialitat.
- En cas d’haver d’exercir aquesta facultat de control laboral, utilitzar mètodes no invasius de la privacitat com, per exemple, cerques cegues, utilització de software DLP, etc.
En resum, per a evitar possibles sancions o un nou cas Barbulescu, l’empresa s’ha d’assegurar d’informar el seu equip i oferir tots els recursos possibles per cobrir-se les esquenes.
Si t’interessa conèixer altres temes de protecció de dades, al nostre blog et parlem sobre:
- Puc afegir una persona a un grup de WhatsApp sense el seu consentiment?
- Videovigilància i protecció de dades: Com preservar la privacitat en un món cada cop més vigilat?
- Dades biomètriques: Què són i com tractar-les segons la llei de protecció de dades?
- Sharenting: què és i com posa en risc els nostres fills