Les càmeres de vigilància tenen un impacte directe en la privacitat de les persones. Les trobem en edificis públics, empreses i entorns privats. Tot i que hem acceptat la seva presència perquè a tots i totes ens agrada sentir-nos protegits, plantegen molts interrogants en matèria de privacitat i protecció de dades. Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), “la videovigilància només s’ha d’utilitzar quan no sigui possible utilitzar altres mitjans que causin menys impacte en la privadesa”.
Parlem sobre els aspectes clau a tenir en compte a l’hora d’instal·lar una càmera de vigilància i com mitigar els riscos associats per garantir la privacitat i la seguretat de les persones.
Comencem pel principi: es recomanable instal·lar una càmera de videovigilància en un entorn privat?
La decisió d’instal·lar una càmera de videovigilància a casa és molt personal. Abans de fer-ho, però, cal avaluar els riscos associats: violació de la privacitat, exposició de dades personals, desconfiança entre la comunitat i el veïnat…
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea estableix que la captació i tractament d’imatges de persones es considera un tractament de dades personals i, per tant, està subjecte a les normes de protecció de dades del RGPD.
En el cas de les càmeres de videovigilància, el RGPD estableix que només es poden instal·lar i utilitzar amb un propòsit legítim, com ara la seguretat i la prevenció de delictes, i sempre respectant els drets de les persones afectades. A més, les imatges captades només poden ser tractades per persones autoritzades i han de ser emmagatzemades i protegides adequadament.
En resum, per garantir la privacitat i protegir les dades personals, tant de les persones físiques com jurídiques que utilitzin càmeres de videovigilància han de complir la Llei Orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) i el Reglament General de Protecció de dades (RGPD).
Si, tot i això, vols instal·lar una càmera de videovigilància, hauràs de complir un seguit d’obligacions. A què t’obliga la llei?
- Notificar la presència de càmeres mitjançant un cartell visible. El consentiment dels usuaris no és necessari si la finalitat de la instal·lació de les càmeres és la seguretat. Ara bé, s’ha d’informar amb un cartell en el lloc més visible del local o la zona, on hi hagi una breu informació sobre la llei de protecció de dades.
- Limitar la captació d’imatges. Les gravacions han de ser únicament d’espais de la teva propietat i no han de gravar imatges d’espais públics ni de propietat de tercers.
- Protegir les dades personals. Les imatges enregistrades han d’emmagatzemar-se de forma segura i garantir que no es comparteixin amb terceres persones.
I si la instal·lació d’una càmera de videovigilància és en una comunitat de propietaris?
Si volem instal·lar càmeres de videovigilància en una comunitat de propietaris, cal realitzar prèviament una votació en una junta de veïns. Les càmeres no poden Les càmeres no poden enregistrar l’interior dels habitatges ni el carrer i és recomanable que tot el veïnat firmi un document amb informació sobre els aparells de gravació, el nombre de càmeres i els espais que cobreixen.
No obstant això, existeix una excepció en els casos en què és inevitable gravar el carrer, ja que l’objectiu és enregistrar les zones exteriors dels habitatges. Per això, en la instrucció 1/2006, article 4.3, la llei diu: “Les càmeres i videocàmeres instal·lades en espais privats no podran obtenir imatges d’espais públics, llevat que sigui imprescindible per la finalitat de vigilància que es pretén, o resulti impossible d’evitar per la raó de la ubicació d’aquestes. En tot cas, cal evitar qualsevol tractament de dades innecessari per la finalitat perseguida”.
En aquests casos, la comunitat de propietaris serà la responsable del tractament i l’accés a les imatges, que han d’estar protegides amb usuari i contrasenya. A més a més, també cal una figura encarregada del tractament de les imatges que sovint és l’empresa que manté el sistema.
Durant quant temps es poden conservar les imatges?
Les càmeres de videovigilància no poden conservar les imatges indefinidament. De fet, només es poden conservar durant un període màxim de 30 dies les imatges captades per les càmeres de seguretat. Després d’aquest període, han de ser eliminades.
No obstant això, existeix la possibilitat de conservar-les durant més temps quan així ho requereixi l’autoritat competent. En aquests casos, amb l’objectiu de protegir la privadesa de les persones filmades, només el personal autoritzat ha de tenir accés a la gravació original.
Qui pot veure les gravacions?
Les figures del responsable i l’encarregat de les imatges són els responsables de visualitzar les gravacions. Però, excepcionalment, hi pot haver una altra figura que ho faci, en cas que se li hagi delegat aquesta supervisió.
El nombre de persones que poden veure les imatges ha de ser el menor possible. En una comunitat, el president és el responsable dels fitxers, però el secretari també pot veure-les.
En cas de prevenció d’actes delictius i de protecció de persones o béns en situació de perill, els cossos de seguretat poden tenir accés a les càmeres.
Quines sancions puc tenir per incomplir la
normativa?
Si la instal·lació de les càmeres no compleix amb la normativa, l’AEPD pot imposar una multa econòmica. Però, si les imatges permeten identificar persones, es podria considerar un delicte. A més, si les càmeres estan instal·lades en un espai privat, una vulneració del dret a la intimitat.
En aquest sentit, en funció de la gravetat de la infracció, el grau d’intencionalitat, el nombre de persones afectades, etc., l’AEPD pot imposar sancions lleus, greus o molt greus.
En cas de multa lleu, es poden arribar a pagar fins a 40.000 euros per la infracció. De 40.001 euros a 300.000 euros en cas d’infraccions greus i de 300.001 a 20 milions d’euros per infraccions molt greus.