L’abril de 2025, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va condemnar una empresa a indemnitzar una treballadora amb 1.500 euros per vulnerar el seu dret a la desconnexió digital durant una situació d’incapacitat temporal, després d’haver continuat enviant-li correus electrònics.
Aquest tipus de pronunciaments ja no són excepcionals.
El dret a la desconnexió digital forma part de l’ordenament jurídic espanyol des de l’any 2018. Set anys després de l’entrada en vigor de la LOPDGDD, el marge de millora en matèria de desconnexió digital continua sent ampli. La inexistència de protocols, la seva aplicació merament formal o la manca de formació evidencien que, en moltes organitzacions, la cultura de compliment en aquest àmbit encara és insuficient.
En aquest article t’expliquem per què el dret a la desconnexió digital no és una qüestió accessòria, sinó una obligació legal directament vinculada al descans, a la intimitat i a la salut laboral.
Et pot interessar: Dret a la desconnexió digital: Què és i què passa si no es respecta?
El marc legal del dret a la desconnexió digital
El dret a la desconnexió digital està reconegut a l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD).
Aquest article estableix que les persones treballadores i empleades públiques tenen dret a la desconnexió digital fora del temps de treball legal o convencionalment establert, amb la finalitat de garantir el respecte al descans, als permisos, a les vacances i a la seva intimitat personal i familiar.
Així mateix, la norma imposa a l’empresa l’obligació d’elaborar una política interna de desconnexió digital, comunicada a la representació de les persones treballadores. Aquesta política ha de definir les modalitats d’exercici del dret i ha d’incloure accions de formació i sensibilització sobre un ús raonable de les eines tecnològiques.
Aquesta obligació és aplicable a totes les empreses, amb independència del nombre de persones treballadores en plantilla, i inclou expressament les persones que ocupen càrrecs directius, així com als supòsits de treball a distància o teletreball.
Protocol de desconnexió digital i convenis col·lectius
Tot i que molts convenis col·lectius incorporen referències al dret a la desconnexió digital, la seva regulació és sovint genèrica o limitada a una remissió a la normativa legal.
Tot i això, l’absència de regulació específica en el conveni col·lectiu aplicable no elimina l’obligació empresarial de disposar d’un protocol de desconnexió digital propi, adaptat a l’organització, a l’activitat i als sistemes de treball existents.
Et pot interessar: El derecho a la desconexión digital fuera del horario laboral
Audiència o negociació? El criteri del Tribunal Suprem
Aquesta qüestió ha estat analitzada recentment pel Tribunal Suprem en la Sentència STS 1041/2025, d’11 de novembre de 2025 (Recurs 204/2024).
En aquesta resolució, el Tribunal Suprem ratifica el criteri de l’Audiència Nacional i confirma que la LOPDGDD exigeix de manera obligatòria el tràmit d’audiència prèvia a la representació legal de les persones treballadores en l’elaboració del protocol de desconnexió digital, però no imposa l’obligació de negociar-lo, llevat que així ho estableixi expressament el conveni col·lectiu aplicable.
El Tribunal assenyala que la política interna de desconnexió digital ha d’atendre les exigències legals i convencionals, però que el compliment del tràmit d’audiència prèvia és suficient des del punt de vista legal quan no existeix una previsió convencional que imposi la negociació col·lectiva.
El dret a la desconnexió digital en el punt de mira de la Inspecció de Treball
El dret a la desconnexió digital ha estat incorporat de manera expressa en el Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2025–2027, aprovat pel Consell de Ministres el 26 d’agost de 2025 i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el 12 de setembre de 2025 mitjançant Resolució de la Secretaria d’Estat de Treball.
Aquest Pla preveu actuacions específiques en matèria de desconnexió digital, amb una visió global que té en compte no només el temps de treball, sinó també els drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, el dret a la intimitat i la possible exposició a riscos psicosocials derivats de la hiperconnexió.
Aquest context reforça la idea que la desconnexió digital no és només una qüestió organitzativa, sinó un element que pot donar lloc a actuacions inspectores, requeriments formals i eventuals responsabilitats empresarials.
Et pot interessar: La conciliació, una mesura clau en els Plans d’Igualtat
Obligacions legals de les empreses en matèria de desconnexió digital
Les empreses han de:
- Elaborar una política interna o protocol de desconnexió digital, aplicable a totes les persones treballadores, incloses aquelles que ocupen càrrecs directius, tenint en compte el que disposi el conveni col·lectiu d’aplicació.
- Incloure accions de formació i sensibilització sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
- Complir el tràmit d’audiència prèvia a la representació legal de les persones treballadores, sense que sigui exigible la negociació o l’acord, quan aquesta existeixi, abans de l’aprovació del protocol.
La manca de protocol, la seva aplicació merament formal o l’absència d’accions de sensibilització poden comportar conseqüències com requeriments de la Inspecció de Treball, conflictes col·lectius, reclamacions individuals i eventuals indemnitzacions per vulneració de drets fonamentals, especialment quan es vinculen a la salut laboral o als riscos psicosocials.
Com s’elabora un protocol de desconnexió digital
L’elaboració d’un protocol de desconnexió digital no consisteix només a redactar un document, sinó a analitzar la realitat de l’empresa, els seus sistemes de treball i els riscos de hiperconnexió, tenint en compte el conveni col·lectiu aplicable i la resta de polítiques internes.
Des d’un punt de vista de compliance laboral, és clau que el protocol:
- Defineixi criteris clars sobre temps de disponibilitat i canals de comunicació.
- Estableixi pautes específiques per a comandaments i càrrecs de responsabilitat.
- Prevegi mecanismes de seguiment i revisió.
- Incorpori accions reals de comunicació, formació i sensibilització.
A més, el procés ha d’incloure el tràmit d’audiència prèvia amb la representació legal de les persones treballadores i la seva correcta integració dins dels sistemes interns de compliment normatiu.
A ON4 t’ajudem a analitzar, dissenyar i implantar protocols de desconnexió digital adaptats a l’activitat de la teva empresa.