Pensa-ho bé. Xarxes socials, portals d’ocupació, comptes bancaris, subscripcions a plataformes digitals… Tots emmagatzenem informació personal i dades sensibles. Però què passa amb tot això quan morim? Qui hi pot accedir? S’eliminen automàticament?

Per respondre aquestes preguntes, la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) estableix a l’article 96 un marc legal per gestionar el nostre llegat digital i determinar què passa amb les nostres dades després de la mort.

Què és l’herència digital?

L’herència digital fa referència al conjunt de béns, comptes i drets digitals que una persona deixa en morir. Inclou actius de valor econòmic, com ara criptomonedes i plataformes de monetització, i elements de caràcter personal com, per exemple, perfils en xarxes socials, correus electrònics o documents emmagatzemats al núvol. La seva gestió és clau dins del dret successori i en la protecció de dades personals.

Un dels reptes principals en aquest procés és l’accés als comptes de la persona difunta. Moltes plataformes digitals en restringeixen l’accés sense un procediment legal adequat, i les seves polítiques de privadesa no sempre contemplen amb claredat què passa després de la mort de l’usuari. Sense un testament digital, els hereus poden enfrontar-se a obstacles legals i tècnics, fet que podria suposar la pèrdua d’informació valuosa o, fins i tot, d’actius digitals amb valor econòmic.

La importància de l’herència digital és cada vegada més gran, i alguns mitjans digitals ja han començat a implantar solucions per gestionar-la. Un exemple és La Vanguardia, que s’ha convertit en el primer diari que ofereix als seus lectors la possibilitat de gestionar un Testament Digital del Lector, per assegurar que els seus comentaris i contribucions puguin ser preservats o eliminats segons la seva voluntat.

Herència digital i la LOPDGDD: què diu la llei sobre l’accés a les dades

L’article 96 de la LOPDGDD estableix que els hereus o persones designades per la persona difunta poden sol·licitar l’accés, la rectificació o la supressió de les seves dades personals. Això els permet tancar els comptes, recuperar la informació o gestionar els actius digitals segons la darrera voluntat del difunt.

Tot i això, la normativa imposa certes restriccions:

• Si el titular va deixar instruccions específiques sobre les seves dades, aquestes prevalen.
• No es permet l’accés si l’usuari ho va prohibir expressament en vida.
• En el cas de menors o persones amb discapacitat, la gestió recau en els seus representants legals o hereus.

A més, a Catalunya, la Llei 10/2017 permet designar un administrador digital, una figura clau per garantir el compliment de la voluntat del difunt en la gestió del llegat digital.

Et pot interessar: El testament digital en la nova Llei Orgànica 3/2018

Importància del testament digital

Per evitar problemes en la gestió de l’herència digital, cada cop més experts recomanen elaborar un testament digital. Aquest document permet:

• Especificar què cal fer amb els comptes i les dades després de la mort.
• Designar una persona de confiança per gestionar l’herència digital.
• Indicar quins serveis s’han de tancar i quins es poden transferir.
• Facilitar el procés per als hereus, evitar conflictes i assegurar una transició ordenada.

El testament digital no només simplifica la gestió dels béns digitals, sinó que també protegeix la privadesa del difunt i preveu l’ús indegut de les dades personals. Sense una planificació adequada, els hereus poden trobar-se amb barreres legals i tècniques que dificultin l’accés a comptes importants, com ara correus electrònics, emmagatzematge al núvol o, fins i tot, moneders de criptomonedes.

A més, moltes plataformes digitals tenen les seves normatives sobre comptes inactius o d’usuaris difunts. En alguns casos, això pot derivar en l’eliminació automàtica de comptes, fet que podria suposar la pèrdua de documents personals, fotografies familiars i altres arxius de valor sentimental o econòmic.

Un testament digital ben estructurat també ajuda a evitar disputes entre els hereus sobre el destí d’actius digitals. Això és especialment rellevant en el cas d’ingressos generats en plataformes digitals, drets d’autor o continguts monetitzats.

Per això, la planificació del testament digital és essencial. No només garanteix que els desitjos de la persona difunta es compleixin, sinó que també redueix la càrrega emocional i administrativa dels hereus en un moment difícil.

Et pot interessar: Herencia 2.0. Explorando los límites legales del testamento digital

Com es pot gestionar l’herència digital de manera efectiva?

Per assegurar que les nostres dades i actius digitals siguin gestionats segons la nostra voluntat, és fonamental seguir aquests passos:

1 | Fes un inventari digital

Elabora una llista detallada de tots els teus comptes, actius i serveis digitals, amb les respectives credencials d’accés. Si és possible, indica on s’emmagatzemen els fitxers o dades importants i què s’ha de fer amb ells després del decés.

2 | Redacta un testament digital

Aquest document ha de contenir directrius específiques sobre què fer amb cada compte: S’ha d’eliminar, transferir o mantenir actiu? Què passa amb la informació confidencial o els comptes amb valor econòmic? Com es gestionaran els ingressos de plataformes digitals?

3 | Anomena un marmessor digital

Designa una persona de confiança que s’encarregui d’executar el teu testament digital. Pot ser el mateix marmessor del teu testament tradicional o algú amb coneixements digitals.

4 | Revisa les polítiques de cada plataforma

Algunes plataformes com ara Facebook, Google o Apple permeten designar un contacte de llegat o establir preferències sobre què passa amb el compte després de la mort de l’usuari. Consultar i configurar aquestes opcions pot facilitar-ne la gestió posterior.

5 | Utilitza eines d’emmagatzematge segur

Per protegir contrasenyes i documents importants relacionats amb l’herència digital, es poden fer servir gestors de contrasenyes o serveis d’emmagatzematge encriptat que permetin compartir-ne l’accés de manera segura amb els hereus o marmessors.

6 | Informa els familiars i l’assessor legal

És clau que els teus familiars o assessors de confiança sàpiguen que hi ha un testament digital i quin procediment han de seguir per executar-lo sense complicacions.

7 | Actualitza regularment el testament digital

A mesura que adquireixis nous actius digitals o creïs nous comptes, revisa i actualitza el teu testament digital perquè reflecteixi la teva situació actual.

Planificar la gestió de l’herència digital és clau per protegir el nostre llegat en línia i assegurar que els nostres desitjos es compleixin després de la nostra mort.

Encara hi ha poca consciència sobre la importància d’incloure els actius digitals als testaments tradicionals, fet que pot generar problemes per als hereus en el futur. Gràcies a l’article 96 de la LOPDGDD, la legislació espanyola ofereix un marc que permet als familiars gestionar l’accés i l’eliminació de dades de la persona difunta.

Si vols més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres.

La entrada Testament i herència digital: com gestionar les teves dades després de la mort s'ha publicat primer a On4.

Ara bé, tot i que costa una mica de trobar, Meta té una opció perquè puguis oposar-te al fet que s’utilitzin les teves dades per entrenar la IA i nosaltres et mostrem com fer-ho.

Quines dades es volen utilitzar per Meta AI?

Meta pretén recopilar tota la informació que has compartit en qualsevol de les seves aplicacions i productes per entrenar la seva IA, com ara:

• Publicacions i comentaris
• Fotos i peus de foto
• Els missatges que li envies a la IA

Totes aquestes dades s’utilitzaran per millorar els algorismes d’IA, permetent a Meta oferir experiències personalitzades, anuncis més dirigits i millorar els seus productes i serveis. Segons Meta, no s’utilitzarà el contingut dels teus missatges privats amb amics i familiars per entrenar la IA.

Quines són les principals preocupacions dels usuaris?

L’ús de dades personals per entrenar les noves eines d’IA no és nou, però l’abast de Meta ha aixecat banderes vermelles. Les principals preocupacions inclouen:

1. Privadesa de les dades: Hi ha el risc que informació delicada pugui ser accessible o utilitzada de manera inapropiada.
2. Seguretat: Amb més dades recopilades i emmagatzemades, augmenta la possibilitat de bretxes de seguretat.
3. Consentiment: Molts usuaris no són conscients de fins a quin punt s’utilitzen les seves dades ni han donat el seu consentiment explícit.

Com evitar que Meta utilitzi les teves dades?

Per als usuaris de Meta als EUA, no hi ha manera d’evitar que la IA de Meta aprengui de les teves publicacions en les xarxes socials, ja que no hi ha lleis de privacitat específiques per a això. Per tant, l’única opció de no participar en aquesta estratègia de Meta seria configurar el compte com a privat.

En el cas d’Europa, encara no està tot perdut: existeix una forma perquè no s’utilitzin les teves dades. A través d’un formulari, pots denegar el teu consentiment, encara que això no garanteix que la teva cara no sigui utilitzada per la IA, ja que, si apareixes a les imatges o textos d’altres usuaris que no enviïn el formulari, Meta podrà utilitzar la informació per entrenar la seva IA.

Com evitar que Meta utilitzi les teves dades per entrenar la IA: FACEBOOK

1. Prem la icona ≡ del menú.
2. Selecciona “configuració i privacitat” > “configuració”.
3. Llisca fins a “normes comunitàries i polítiques legals”.
4. Entra en “política de privacitat”.
5. Prem sobre l’enllaç “dret a oposar-te”.
6. Emplena el formulari i denega l’autorització perquè Meta utilitzi les teves dades per entrenar la IA.

Com evitar que Meta utilitzi les teves dades per entrenar la IA: INSTAGRAM

1. Ves al teu perfil.
2. Toca la icona ≡ del menú i entra en la configuració.
3. Ves a l’apartat “més informació i ajuda” i clica a “Informació”.
4. Selecciona l’opció “política de privacitat”.
5. En el primer missatge que apareix en pantalla, prem sobre l’enllaç “dret a oposar-te”.
6. Emplena el formulari i denega l’autorització perquè Meta utilitzi les teves dades per entrenar la IA.

Als apartats de com t’afecta el tractament d’aquestes dades, has d’omplir-los amb aquest text o similar:

“No vull que la informació del meu compte s’utilitzi per a entrenar la IA de Meta en considerar-ho una falta de privacitat de les meves dades. A més, vulnera l’article 18 de la Constitució Espanyola del dret a la intimitat personal i a la pròpia imatge.”

Després d’omplir els formularis, tant a Facebook com a Instagram, t’arribarà un codi per confirmar el correu electrònic i poder enviar la teva sol·licitud.

Com a novetat, recentment ha sortit una altra notícia que informa que Meta ha paralitzat el projecte d’entrenar la IA amb publicacions de Facebook i Instagram a Europa. Tot i que aquests grans monstres sempre troben la via per aconseguir els seus objectius i, per si de cas, hem d’estar preparats.

Ja veus que no necessitaràs ni 5 minuts per protegir les teves dades personals. Val la pena fer-ho, no creus?

La entrada Com evitar que Meta utilitzi les teves dades per entrenar la IA? s'ha publicat primer a On4.

Mitjançant una aplicació basada en intel·ligència artificial (IA) anomenada EPIK, aquesta dinàmica et permet penjar diverses fotografies del teu rostre i aconseguir un àlbum de fotos a l’estil d’un estudiant dels EUA dels anys 90. Ara bé, més enllà de la diversió de veure’t com una autèntica cheerleader o jugador de futbol americà, quins són els riscos d’usar aquesta IA?

Cal ser conscient que, en pujar fotografies a l’aplicació, estàs compartint imatges teves a tercers i permets que la IA tingui accés les teves dades i característiques facials.

Per què aplicacions com EPIK comprometen la teva seguretat?

Per utilitzar l’aplicació EPIK, a més de pagar entre 3,99 i 6,99 euros depenent de la rapidesa amb la qual vulguis les imatges de l’anuari, has de pujar entre 8 i 12 selfies i acceptar les condicions d’ús i la política de privacitat. Quan acceptes tots els permisos de l’aplicació estàs compartint diverses dades personals, com per exemple:

• Informació de compra: adreça IP, codi d’identificació únic del dispositiu, número d’ordre, temps de la transacció, categoria i preu del producte.
• Informació analítica: recopila informació enviada pel dispositiu, com els anuncis que es veuen o es fan clic.
• Geolocalització: recopila informació sobre la ubicació general.
• Informació de registre: activitat del sistema, tipus de navegador web, idioma, etc.
• Reconeixement facial: l’app utilitza una tecnologia de reconeixement facial per reconèixer les cares de les persones en fotos i retrats.
• Emmagatzematge local: pot accedir a les metadades i a altres arxius emmagatzemats al dispositiu, el que pot incloure, entre d’altres, imatges, vídeos i contactes.

Queda clar que, amb el teu consentiment, l’aplicació EPIK podrà recollir dades com la teva adreça IP, el tipus de dispositiu que fas servir i també tindrà accés a les imatges que tinguis guardades o als teus contactes. A més, podrà recopilar informació quan no estigui l’app en marxa, saber la teva ubicació actual i compartir aquesta informació amb tercers per a finalitats publicitàries.

Si consideres que aquest és un preu massa alt a pagar, et recomanem que llegeixis totes les condicions atentament i valoris si realment vols compartir tantes dades personals per seguir una tendència a les xarxes socials.

Et pot interessar: Ciberseguretat: 9 consells per a protegir les teves dades en l’era digital

FaceApp: un dels casos pioners

L’aplicació EPIK no és l’única que retoca el nostre físic o entorn per oferir-nos imatges curioses o gracioses. FaceApp es va fer viral el 2019 i ja va generar dubtes sobre la seguretat personal quan oferia imatges dels usuaris amb el rostre envellit.

Com podem evitar que facin ús de les nostres dades personals?

La manera més fàcil per evitar compartir dades personals és simplement no acceptar les condicions que imposa l’aplicació. En altres paraules: si volem mantenir la nostra privacitat, NO hem d’utilitzar aquesta mena d’aplicacions.

Si, per contra, estàs d’acord amb aquestes condicions, has de ser conscient que estàs donant accés a les teves dades a tercers i l’empresa les conservarà fins que tanquis el perfil.

Encara que sovint som conscients del que acceptem quan emprem una aplicació coneguda, no sempre som tan crítics amb les noves aplicacions que es tornen virals. Per això, cal prendre consciència i dedicar prou temps a llegir les condicions i valorar si realment ens convé acceptar-les.

La entrada IA i privacitat de dades: el cost de seguir tendències virals s'ha publicat primer a On4.

Et parlem sobre el sharenting, un hàbit cada cop més estès que pot comprometre la seguretat dels nostres fills i filles i alguns consells que cal tenir en compte abans d’exposar-los públicament.

Què és el sharenting?

El terme ‘sharenting’ és un anglicisme que sorgeix de la combinació de les paraules ‘share’ (compartir) i ‘parenting’ (criança). Fa referència a la pràctica comuna d’utilitzar les xarxes socials per documentar i compartir imatges, vídeos i informació dels nostres fills. Segons una enquesta realitzada per l’empresa informàtica AVG, el 81% dels nadons menors de sis mesos (8 de cada 10) ja tenen presència a Internet. En aquesta línia, un altre estudi realitzat al Regne Unit indica que, de mitjana, es publiquen unes 1.500 fotografies abans que un infant compleixi els cinc anys.

Com hem de gestionar les publicacions dels nostres fills a Internet?

Amb la publicació d’informació, els progenitors estan construint la identitat digital del menor sense el seu consentiment. Com a adults, hem de ser conscients que les nostres accions poden posar en perill la privacitat dels infants i influir directament en el seu futur. Per això, és important analitzar i reflexionar sobre quin contingut relacionat amb els nostres nens i nenes compartim a través d’Instagram, Facebook, WhatsApp i altres xarxes socials.

Cada publicació compartida pot tenir repercussions. I és que un cop compartim una imatge, en perdem totalment el control.

Et pot interessar: Ciberseguretat: 9 consells per a protegir les teves dades en l’era digital

Quins són els riscos del sharenting?

La pràctica del sharenting i l’ús irresponsable d’Internet pot afectar directament la privacitat i la seguretat dels nostres fills i filles. En concret, pot causar problemes com:

• Efectes psicològics en els infants. La major part de les vegades no se’ls demana permís per compartir contingut sobre ells a les xarxes socials, i això vulnera el seu dret a la intimitat, i pot afectar el seu estat d’ànim i generar malestar.

• Ciberassetjament. El sharenting pot fomentar el ciberassetjament de forma involuntària. Quan es comparteix informació dels fills i filles, es comparteixen dades que poden ser utilitzades per assetjar-los en línia.

• Risc de frau. Quan compartim informació a Internet, com ara noms, dates de naixement, lloc on s’estudia, etc., s’incrementa el risc de ser objecte de frau. Aquesta informació pot ser usada per hackejar contrasenyes o suplantar la identitat dels infants.

En aquest sentit, és molt important educar tant els adults com els menors sobre l’ús responsable de les xarxes socials i la protecció de la seva privacitat.

Et pot interessar: Coneix 5 formes de phishing i com has de combatre-les

Què diu el Reglament General de Protecció de Dades sobre el tractament de dades de menors?

Segons el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), el tractament de les dades personals d’un menor es considerarà lícit quan aquest tingui, com a mínim, 16 anys. Si té menys de 16 anys, el tractament de dades només es considerarà lícit amb el consentiment del titular de la pàtria potestat o tutela.

No obstant això, el RGPD permet als estats membres establir una edat inferior per atorgar el consentiment, sempre que aquesta no sigui inferior a 13 anys. Així doncs, la Llei 3/2018 de Protecció de Dades (LOPDGDD), va establir en 14 anys l’edat mínima per donar el consentiment.

A partir de 14 anys, els menors podran gestionar la seva privacitat i publicar de manera lliure a les xarxes socials, sense el consentiment dels progenitors. Quan siguin els pares els que vulguin publicar una imatge del menor, aquest té el dret d’oposar-s’hi i no autoritzar-ho.

5 consells per evitar el sharenting

Què podem fer per protegir la intimitat dels nostres fills i filles a les xarxes socials?

Per protegir la seva intimitat, és recomanable no publicar res sobre ells. Si no difonem res, no es podrà utilitzar cap informació en la seva contra en un futur. No obstant això, si no volem adoptar aquesta posició tan estricta, hem de seguir unes recomanacions que ens ajudaran a salvaguardar la seva privacitat i evitar el sharenting.

A continuació, t’expliquem 5 consells que cal tenir en compte abans de publicar una imatge dels nostres infants a les xarxes socials:

1. No publiquis dades personals

Evita proporcionar informació que vulneri la privacitat dels nens, com ara l’escola on estudien, la seva rutina o imatges compromeses que afectin la seva intimitat. Recorda que qualsevol imatge que aparegui en pantalla pot ser capturada i reutilitzada.

2. Preserva’n l’anonimat i evita mostrar-ne la cara

Molts perfils socials relacionats amb la maternitat i la paternitat poden continuar compartint informació a les xarxes socials, però preservant l’anonimat dels infants. Això es pot aconseguir difuminant les cares dels menors o mostrant-los d’esquena o de perfil.

3. Demana l’opinió dels teus fills

Quan els teus fills siguin una mica grans per entendre els riscos d’Internet, és important preguntar-los si volen aparèixer a les xarxes socials.

Si els menors tenen més de 14 anys, és crucial demanar-los autorització. D’altra banda, si són ells els que publiquen imatges seves, assessora’ls i explica’ls clarament les implicacions que això pot tenir.

4. Consulta les polítiques de privacitat de les xarxes socials

Llegeix i assimila les polítiques de privacitat de les xarxes socials per assegurar-te que estan alineades amb les teves expectatives i necessitats, i valora compartir les imatges només amb amics i familiars de confiança.

5. Estableix configuracions de privacitat adequades

Limita les persones que accedeixen a les teves publicacions i ajusta les configuracions de privacitat de les xarxes socials per garantir que només les persones autoritzades puguin veure i interactuar amb les imatges o publicacions relacionades amb els teus fills.

És fonamental trobar un equilibri entre compartir moments significatius i protegir la privacitat dels teus fills a les xarxes socials. Com ja has pogut observar, encara que les publicacions es realitzin sense mala intenció, els efectes del sharenting no són inofensius. Evita la sobreexposició dels més petits i, abans de publicar una foto,  reflexiona sobre quines conseqüències pot tenir per a l’infant.

La entrada Sharenting: què és i com posa en risc els nostres fills s'ha publicat primer a On4.

Ningú vol deixar aquest món, però, per desgràcia, és l’única cosa que tenim assegurat. Les xarxes com Twitter, Facebook, Instagram, Google, LinkedIn s’han convertit part del nostre llegat digital. I què fer amb ell quan et moris és una cosa que has de tenir en compte si vols prendre el control de la teva privacitat.

Vols que continuïn recordant la teva data d’aniversari?

Llegeix més per a saber com gestionar-ho segons cada xarxa social.

Facebook

Què passarà amb el meu compte de Facebook si moro?

Facebook dona diverses opcions en cas de defunció i et permet decidir sobre què fer amb el teu perfil després de morir. Entre les opcions, tens la possibilitat de triar un contacte perquè s’encarregui del perfil en cas de defunció. Aquesta persona podrà triar si convertir el perfil en commemoratiu o eliminar-lo definitivament.

I si no ho designes?

Si el difunt no ha deixat cap contacte de llegat, Facebook converteix el perfil en commemoratiu, una vegada s’ha cerciorat que la persona ha mort.

Pots fer-ho seguint aquests passos.

Twitter

Si tens compte de Twitter, has de saber que la seva política és eliminar el compte i protegir les dades dels usuaris morts. Per a fer això, has de designar una persona autoritzada perquè, quan moris, avisi la plataforma de la teva defunció (haurà de presentar el certificat de defunció).

En aquest sentit, Twitter és més contundent que Facebook, ja que no permet que ningú accedeixi a un perfil després que el seu amo hagi mort (sempre que el propietari del perfil no hagi confiat a algú el nom d’usuari i la contrasenya).

Et deixem l’enllaç per si vols donar un cop d’ull.

Instagram

En Instagram, el procés és molt semblant a Facebook i Twitter. Pots convertir el perfil en commemoratiu o eliminar-lo, si demostres que ets un familiar directe de la persona morta. Per això, et demanaran el certificat de defunció.

Sol·licitud d’eliminació de persona morta en Instagram

LinkedIn

En el cas de LinkedIn, la cosa es complica. Si tens un currículum en LinkedIn i mors, un familiar pot sol·licitar l’eliminació del teu perfil, però, ja t’avancem que no serà tasca fàcil.

Si tens autorització per a actuar en nom d’una persona morta i disposes de la informació necessària, pots tancar el compte o sol·licitar que es converteixi en commemorativa.

Si no estàs autoritzat, només podràs avisar de la defunció d’un membre.

Una vegada el compte s’ha convertit en compte commemoratiu, el seu accés queda bloquejat.

L’equip de Microsoft sol·licita:

• El nom de la persona morta
• URL del perfil de Linkedin
• La vostra relació
• Correu electrònic de la persona morta
• Data de la defunció
• Còpia del certificat de defunció
• Els documents que acrediten l’autorització per a actuar en nom de la persona.

En aquest últim punt, només accepta documents oficials emesos per un tribunal. No accepta ni documents d’identitat del difunt, testaments o cap mena d’autorització escrita ni per correu electrònic.

Commemorar o tancar el compte d’un membre mort

Google

En el cas de Google, el gegant americà té el seu propi administrador de comptes inactius. A través d’aquest, pretén que cada usuari creï el seu propi testament digital i gestioni el que vulgui que ocorri amb el seu compte.

Des de l’administrador, pots configurar el temps d’inactivitat (2, 3, 6 mesos, etc.) perquè Google consideri que el perfil està inactiu.

Hi ha múltiples opcions.

En establir el període, Google es posarà en contacte amb el titular via SMS i correu electrònic un mes abans que s’esgoti aquest temps. Si l’usuari respon al SMS o al correu de Google, pot confirmar que vol que el seu compte es mantingui activa. En cas que no hi hagi resposta, la plataforma entendrà que alguna cosa ha ocorregut.

A més, pots deixar establert que s’elimini el teu compte una vegada que es doni per inactiva.

Amb la irrupció de les xarxes socials, la privacitat en l’àmbit digital és un tema que transcendeix la vida i hem de tenir-lo en compte si volem deixar lligat la nostra empremta digital abans de partir.

Com actuaries tu?

Creus que les diferents plataformes donen suficients opcions?

La entrada Tot el que has de saber per gestionar el teu llegat digital abans de morir s'ha publicat primer a On4.