Aquest dubte és cada cop més habitual. Amb la quantitat d’informació que circula a Internet i amb les possibilitats de la intel·ligència artificial, és fàcil trobar continguts que semblen fiables, però que no sempre ho són.

De fet, organismes com l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) alerten que la desinformació i els anomenats bulos formen part dels principals riscos digitals actuals, tant en l’àmbit personal com professional. Per això, saber identificar si una notícia és fiable s’ha convertit en una habilitat imprescindible.

T’expliquem què són les fake news, on es poden trobar i quins passos has de seguir per verificar una informació abans de creure-la o compartir-la.

Què són exactament les fake news i els deepfakes?

Les notícies falses (fake news) són continguts manipulats que busquen desinformar, generar alarma o influir en la nostra opinió. Sovint no són notícies completament inventades, sinó informació real treta de context o presentada de manera esbiaixada.

D’altra banda, els deepfakes són una forma més avançada de manipulació: són vídeos, àudios o imatges alterats mitjançant IA per fer que algú sembli que diu o fa coses que mai han passat.

Et deixem alguns exemples per entendre la diferència:

• L’ús creatiu (deepfake): El famós anunci de Cruzcampo “Con mucho acento”, on es va “ressuscitar” l’artista Lola Flores. Tot i que en aquest cas el seu ús era comercial i ètic (amb permís de la família), demostra el potencial de la tecnologia per recrear persones de forma hiperrealista.

• L’engany viral (deepfake amb IA): Segurament recordes la imatge del Papa Francisco amb un abric blanc o les imatges d’un suposat arrest de Donald Trump que mai va tenir lloc. Són exemples recents d’imatges generades per IA que van enganyar milions de persones.

• Exemple de fake news típica: Durant catàstrofes naturals (com la recent DANA a València) o crisis sanitàries, solen aparèixer missatges falsos de WhatsApp que alerten de talls d’aigua imminents o cures miraculoses sense cap base científica, amb l’únic objectiu de generar caos.

Per què hi caiem? El parany de la psicologia

La desinformació no es propaga només per falta de dades, sinó per la nostra pròpia psicologia:

1. Impacte emocional: Els continguts que generen por o ràbia es comparteixen molt més ràpidament.
2. Biaix de confirmació: Tenim tendència a creure i compartir allò que confirma les nostres idees prèvies. Si una notícia falsa reforça el que ja pensem, és més probable que no la verifiquem.

Què cal fer abans de confiar en una notícia?

Abans de compartir, atura’t i segueix aquests 6 passos per verificar una informació:

1 | Verifica la font

És important comprovar qui publica la informació. Es tracta d’un mitjà conegut? Hi ha un autor identificat?

Les fonts poc clares o sense autoria són un dels indicadors més habituals de desinformació.

2 | Llegeix més enllà del titular

Els titulars sensacionalistes estan pensats per captar l’atenció. Per això, és important llegir el contingut complet i no quedar-se només amb la primera impressió.

Un senyal d’alerta habitual és quan el titular promet més del que realment explica el contingut, o utilitza expressions impactants per generar curiositat o alarma.

3 | Contrasta la informació

Si una notícia és real, és probable que també aparegui en altres mitjans fiables o fonts oficials. Quan només es troba en un sol lloc, cal desconfiar.

4 | Revisa l’URL

Alguns webs imiten mitjans coneguts amb adreces molt semblants. Petites variacions poden indicar que es tracta d’una pàgina no fiable.

5 | Analitza les imatges i el contingut

Imatges fora de context, de baixa qualitat o textos amb errors poden ser un senyal d’alerta. També és habitual reutilitzar imatges antigues per reforçar notícies falses.

Utilitza eines com Google Lens o TinEye per fer una cerca inversa d’imatges. Això et dirà si la foto és antiga o s’està utilitzant fora de context.

6 | Atura’t abans de compartir

Abans de reenviar una notícia, val la pena fer una última comprovació. Compartir continguts falsos contribueix a amplificar la desinformació.

Eines que poden ajudar a verificar informació

A més de les comprovacions bàsiques, hi ha plataformes especialitzades que poden ajudar a contrastar continguts.

• Per a notícies: Maldita, Newtral, RTVE Verifica, AFP Factual o EFE Verifica.
• Per a vídeos i fotos fets amb IA: Deepware, Sensity, The Hive, InVID WeVerify o Illuminarty.

Aquestes plataformes estan especialitzades en verificació de dades (fact-checking). Però, més enllà de les eines, el factor principal continua sent el pensament crític. Quan una notícia genera alarma, urgència o apel·la a compartir-la immediatament, és recomanable aturar-se i verificar-la abans de donar-la per bona.

També et pot interessar: Cómo comprobar si un enlace es malicioso

I en l’àmbit professional?

En una empresa, difondre informació falsa pot provocar danys reputacionals greus o, fins i tot, pèrdues econòmiques per decisions basades en dades incorrectes. A més, moltes fake news s’utilitzen com a “ganxo” per a atacs de ciberseguretat (com el phishing) o per obtenir il·legalment dades personals.

Et pot interessar: Riscos de la intel·ligència artificial: Protegeix la teva empresa i les teves dades

Per aquest motiu, organismes com l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) o l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) recomanen fomentar el pensament crític i establir protocols interns per validar la informació abans que circuli per l’entorn laboral.

En molts casos, una comprovació ràpida pot evitar errors i riscos innecessaris. A ON4 t’ajudem a implantar bones pràctiques en l’ús de la informació i la tecnologia, amb accions de sensibilització, protocols interns i assessorament en matèria de protecció de dades i entorns digitals.

La entrada Com saber si una notícia és falsa: passos per detectar fake news s'ha publicat primer a On4.