BLOG

Llegeix els últims
articles sobre
protecció de dades

Big data: els perills de viure connectats

Més de 200 milions de correus electrònics, unes 7.000 compres a Amazon, uns 4 milions de cerques a Google. Tot això es produeix avui, a tot el món, en un sol minut. Si hi afegim totes les bases de dades públiques i privades en què estan inclosos els ciutadans, el rastre que deixem amb els mòbils, les targetes de crèdit, els navegadors, les càmeres de seguretat i molts altres dispositius, el resultat és que tots proporcionem, de forma conscient o inconscient, una gran quantitat de dades personals. I aquesta és la moneda amb què paguem serveis aparentment gratuïts.

Tot això significa que moltes empreses tenen uns perfils molt detallats de la nostra personalitat, hàbits i activitats. Un exemple el dona la informació que una usuària anomenada Raquel va trobar quan va buscar a Google on era un any enrere:

“A veure? Sí, a tres quarts de vuit ja era a Terrassa, a l’Institut Montserrat Roig, perquè vaig fer de tribunal d’oposicions de mestres. Hi vaig estar dues hores i mitja. Després, agafo el cotxe i me’n vaig cap a Cervelló, que és on viuen els meus pares. I després dino allà, per horari, i a les quatre i deu vinc cap a Sant Cugat, a casa meva.”

Aquesta era una part de la informació. Hi havia encara més dades que poden donar la impressió, gens desencaminada, que ens tenen controlats. Totes aquestes dades serien inútils si no fos pel “big data”, que permet processar-les, com explica Jordi Vitrià, professor del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona:

“És una tecnologia que ens permet processar grans volums de dades i no especialment per fer coses molt complicades. Simplement, si jo tinc un gran volum de dades i amb el meu ordinador convencional no puc processar-ho, necessito tecnologia de ‘big data’.”

El “big data” té moltes aplicacions positives. Per explotar bilions de dades sovint cal comptar amb superordinadors com el Mare Nostrum, la peça clau del BSC, el Barcelona Supercomputing Center. Amb la Covid, una part de la feina dels equips del centre s’ha dedicat a estudiar aspectes diferents de la malaltia. En cita uns quants Alfonso Valencia, investigador i professor ICREA i director del Departament de Ciències de la Vida del BSC:

“Des de projectes d’un nivell molecular, disseny de fàrmacs i disseny de vacunes, fins a un nivell cel·lular, intentar entendre quines són les dianes que es poden utilitzar en el genoma humà per fer nous medicaments, fins al nivell de població, en què intentem comprendre com s’escampa l’epidèmia i col·laborar amb els sistemes de salut preveient on arribaran casos, amb quina probabilitat, amb quina afluència, desenvolupar models de l’epidèmia, etc.”